“Sento que he de començar de zero, que la meva vida s’ha partit”
Dones amb titulació als seus països arriben aquí i fan feines precàries per les dificultats d’homologar els estudis i d’accedir al mercat laboral

"La primera vegada que vaig presentar el meu currículum, em van dir això no val aquí". Ana Sáenz és mestra de formació, i es va especialitzar en ensenyament d'anglès. Al Perú, on vivia, feia classes en una escola als matins, i a les tardes regentava la seva pròpia acadèmia, on tenia més de 200 alumnes.

Allà, tenia una empleada que li feia la neteja a casa. Aquí, va començar ella fent la neteja en una residència de gent gran. "Ara s'ha invertit, però m'és igual, sé que ho he de fer, i hauré d'anar ascendint de mica en mica", diu.

Sáenz va arribar fent reagrupament familiar amb el seu marit, que feia anys que s'estava a Catalunya. La prioritat per a ella ha estat que els seus dos fills poguessin estudiar. La gran està fent Infermeria. I ara es proposa preparar-se ella per tornar a fer algun dia de mestra.

Dones trencant la precarietat

Ana Sáenz és una de la seixantena de dones que ha atès l'Ajuntament de Barcelona en el marc del programa Dones trencant amb la precarietat. S'han creat quatre nuclis als barris del Carmel, La Verneda, Bon Pastor/Baró de Viver i Sants. En grups de treball, han abordat inquietuds de dones migrades. Han parlat de les seves necessitats, de les pors, de les càrregues, del temps lliure, etc., i les han orientades perquè encaminessin les seves expectatives laborals a la formació que tenen.

L’any passat, 1.113 persones procedents de l’estranger van demanar reconèixer els seus estudis a Catalunya. El perfil més habitual és el de dones sud-americanes que porten més de tres anys a Catalunya i que es troben en situació d’atur.

Venir a fer de metgessa

Mariela Yaritza Ferreira era doctora al seu país, Bolívia. Va venir per treballar com a metge també aquí. Allà també havia de fer doble jornada, a la pública i a la privada, estava en contacte amb les classes més acomodades i amb els pacients més vulnerables. No veia futur per a ella en un sistema mèdic amb hospitals precaris, i va decidir provar de començar de nou a Barcelona. "Una amiga m'ho va recomanar, em va dir que aquí faltaven metges i que podia convalidar el títol, però tot està resultant més difícil", diu.

El títol, l'ha pogut homologar, però ha de passar l'examen dels Metges Interns Residents (MIR) per poder formar-se en una especialitat. Els estrangers extracomunitaris només tenen reservades un 4% de les places. Amb la nota que va treure ella en l'última convocatòria, hauria pogut entrar si fos nacional, però, sent estrangera, li demanaven més nota, i haurà de tornar a provar-ho l'any que ve. Ara, estudia cada dia, i ha fet algunes feinetes com a cuidadora.

 

Viure la frustració

Viviana Toro és enginyera agrícola. És de Colòmbia, però ha viscut deu anys al Perú, on va arribar a treballar al govern. Aquí, a través del programa municipal, ha trobat feina com a arxivera en un centre de serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona. "Sí que se sent una certa frustració, perquè jo vaig estudiar, ja he exercit la meva professió, però, quan canvies de país, has de començar de zero, la meva vida s'ha tornat a partir", explica, i adverteix: “Sé que puc, i com que puc, ningú no em pararà”.