“Treballar als camps de refugiats també ha canviat la meva vida”

REEM BAZAL. 23 anys. Treballa als camps de refugiats del Líban
Fratelli, un projecte de cures socioeducatives per infants refugiats al Líban

La Reem Bazzal és libanesa, té 23 anys i treballa en un projecte de suport a famílies refugiades del Líban que Maristes i La Salle coordinen conjuntament. Amb un somriure permanent, la Reem explica que és una devota del Futbol Club Barcelona, una notícia previsible davant la seva indumentària blaugrana i la bossa plena de ‘souvenirs’ que amaga sota la taula. Acaba de venir del Camp Nou i l’emoció encara batega dins seu.

Fa dues setmanes que la Reem és a Catalunya, participant com a voluntària al Centre Obert Rialles de Santa Coloma, però aviat tornarà al Líban per seguir amb el projecte que l’ha mantingut ocupada els darrers mesos. Es tracta de Fratelli, una iniciativa que Maristes i La Salle van impulsar fa poc més d’un any a la ciutat de Rmeileh, a uns 40 kilòmetres al sud de Beirut, al Líban. “Jo estava a la universitat i algú va parlar de mi als germans fundadors, que en aquell moment buscaven algú que treballés amb ells al camp de refugiats –explica Bazaal-. Vam quedar un dia, vam parlar del projecte i ens vam posar a treballar.”

Així va ser com aquesta jove universitària va començar la seva tasca a Fratelli com a coordinadora de projectes i professora d’anglès, en un espai carregat de simbolisme: “Al Líban hi havia una gran una escola marista que durant la guerra civil va ser clausurada, ocupada i destruïda per l’exèrcit israelià. Quan les dues organitzacions es van unir per treballar al Líban van recuperar aquest espai i el van reconstruir.” Ara, l’escola torna a estar en funcionament gràcies a la inversió feta per les dues congregacions i s’ha convertit en el centre d’activitat de l’organització.

Nens i nenes que han fugit de Síria

Prop de 700 persones es beneficien dels programes que ofereix Fratelli, la majoria són nens i nenes que han fugit de Síria, amb família o sense, i que actualment viuen als camps de refugiats que hi ha al voltant. “Al principi ens centrem en mostrar als infants que aquest és un lloc segur i que els pot servir per millorar”, explica la Reem. La segona part del procés consisteix en avaluar cada cas particular i detectar les necessitats de cada infant, treballant conjuntament amb psicòlegs i educadors. Passada aquesta fase, es deriva cada alumne a aquells tallers que poden servir per potenciar les seves habilitats creatives i socials.

Un dels tallers que té més èxit és el suport escolar. Es tracta d’una activitat destinada a infants que, obligats pel govern, estan escolaritzats en centres públics, però que sovint fracassen escolarment per la dificultat d’adaptar-se al sistema educatiu del país. “Des de l’etapa escolar al Líban s’ensenya en llengües estrangeres, en anglès, en francès, o en les dues alhora, però no en àrab. Això fa que augmenti el fracàs escolar entre els alumnes sirians, perquè per ells és una manera nova d’aprendre i els costa adaptar-se al ritme general.” Per revertir aquesta situació, Fratelli ofereix classes fora d’horari escolar per ajudar a fer els deures i aclarir dubtes als estudiants que viuen als camps.

Activitats diàries als camps de refugiats

Bazzal destaca la importància de treballar també amb les famílies d’aquests infants, una tasca que no es sempre fàcil: “Algunes de les persones amb qui treballem són persones molt grans que no tenen res. Viuen en tendes dins dels camps i no tenen ni una feina, ni una llar, ni projectes de futur. Per una persona que ho ha perdut tot és molt difícil recuperar l’esperança.” Per això la Reem veu primordial oferir activitats als adults que arriben a Fratelli, ja siguin cursos d’anglès, d’informàtica o tallers de maquillatge. Això els fa més amena l’estada al camp, on les condicions de vida ofereixen poques comoditats.

Només a la ciutat de Sidon, a uns 6 kilòmetres del centre, hi ha tres camps de refugiats amb 19, 33 i 35 famílies respectivament. Cada família té una petita habitació que fa al mateix temps de dormitori, de cuina i de lavabo, sense deixar espai a la intimitat. “Hem de tenir en compte que normalment són famílies grans, amb sis o set fills vivint a la mateixa habitació”, recorda la Reem, que reconeix que “és molt dur per aquestes famílies estar vivint en aquestes condicions i és molt difícil per a nosaltres fer que això canviï”.

Potser és per això que quan el canvi intern arriba, impacta d’una manera més intensa. La Reem recorda molt especialment un cas concret, el de l’Ayah Al-Absi, de només vuit anys: “Havia fugit del seu país per culpa de la guerra. Havien matat a la seva mare davant seu i, quan va arribar aquí, estava en xoc.” Aleshores Fratelli va activar el protocol d’acollida i avaluació, i van intentar que l’Ayah participés a les activitats. “Al principi va ser molt dur, estava deprimida, mai volia participar i no li anava gens bé a l’escola”, explica Bazzal.

“Quan sigui gran, vull ser mestra, vull ser com tu”

Però van seguir treballant i mica en mica la nena agafava confiança i participava a les activitats. Quan va acabar el curs, l’evolució que havia fet l’Ayah va sorprendre gratament tant als educadors com a la família, que tenia poques esperances en que es recuperés del trauma. La Reem recorda clarament les paraules d’aquella nena quan, un dels últims dies del curs, se li va apropar i li va dir: “Si la meva mare estigués viva, li encantaria aquest lloc. Quan sigui gran vull ser mestra, vull ser com tu i treballar aquí”.

La Reem trenca el silenci amb una tendra rialla, s’afanya a treure el seu portàtil i, sense perdre el somriure, obre una carpeta plena de fotografies que, sens dubte, tenen un significat especial. “Aquests són els meus nens i nenes”, diu, mentre repassa un per un cada nom, cada vida que ha tingut al davant durant aquests mesos. “Estic molt contenta de formar part d’aquest equip, perquè això no ha canviat només la vida dels infants, també ha canviat la meva vida.”

 

Text

Mei Cama

Fotografia

Sergi Conesa