Methkal
El Methkal Khalawi fa un any va haver de marxar de la seva ciutat natal, Homs. Els bombardejos havien destruït el centre històric i gran part dels habitatges, i viure allà cada vegada es feia més difícil.
El Methkal Khalawi fa un any va haver de marxar de la seva ciutat natal, Homs. Els bombardejos havien destruït el centre històric i gran part dels habitatges, i viure allà cada vegada es feia més difícil. Ell és el petit d’una família de vuit germans. Malauradament, només el Methkal i un altre dels seus germans han aconseguit marxar de Síria, a causa de l’elevat cost econòmic que suposa abandonar el país. El Methkal té 27 anys. Des de sempre, havia estat dels millors tant a l’escola com a l’institut. Va aconseguir graduar-se com a enginyer elèctric amb molt bones notes. Després també va estudiar dos anys de literatura anglesa, tot i que com que la guerra ja havia començat, no va poder assistir a moltes de les classes. Abans que esclatés el conflicte, duia una vida com la de qualsevol de nosaltres: quedava amb els amics i els familiars, passejava per la seva estimada ciutat, anava a treballar, mirava pel·lícules... Viure en un règim repressiu Però el règim del Baixar al-Assad era molt repressiu. A partir del 2010 van començar a haver-hi manifestacions en contra de les injustícies del President sirià i de l’alcalde d’Homs, acusat de corrupte. Tots els joves participaven en aquestes protestes, que en els seus inicis eren pacífiques. Simultàniament també es produïren en més ciutats sirianes com Damasc o Alep. Un dia, el govern va decidir obrir foc contra els manifestants a Homs. Aquella nit, van morir centenars de persones; el Methkal i els seus amics gairebé no sobreviuen i, de fet, un dels seus amics va morir llavors. A partir d’aquell moment, les protestes van passar a ser armades, donant lloc a la guerra. El Methkal ja no participava a les manifestacions, no és partidari de la violència. Progressivament, viure a Homs es va anar complicant. Segrestat dues vegades A banda dels múltiples bombardejos d’Assad, nombrosos grups terroristes van aprofitar-se de la situació caòtica de la ciutat: segrestaven civils per demanar a canvi de les seves vides elevades quantitats de diners. El Methkal, de fet, va ser segrestat dues vegades; afortunadament, la seva família disposava de suficients diners per pagar-li els rescats. Víctima de l’acord UE-Turquia Per tot això, el Methkal va decidir fugir. Un cop va arribar a Turquia, s’hi va quedar uns tres mesos. Treballava, però, segons ell, en condicions similars a l’esclavitud. Així que va apostar per creuar el mar. Va arribar a l’illa grega de Quios i al cap de dos mesos va fer via cap al nord, amb la intenció de creuar la frontera. Des del setembre que es troba en un camp prop de Salònica. Se li ha denegat la sol·licitud d’asil, ja que va arribar quan l’acord entre la Unió Europea i Turquia ja s’havia tancat. No sap què serà del seu futur. Ara, el seu dia a dia és esperar. Durant el que sembla una espera interminable, escriu poemes i missatges per a Europa, i fa de traductor d’àrab a anglès per ajudar als refugiats que volen aprendre l’idioma. Però, sobretot, rememora els records de quan tenia una vida que li agradava, una vida digna, decent i que valia la pena. Un dels poemes escrits pel Methkal és aquest (l’original en anglès, a sota la traducció al català): “Stay strong Have hope I'm with you” My friend said to me I smiled , I was hiding behind this smile A flawless river of sadness But I have to smile What can I do No need for others to drawn in my grieve Sitting alone in my tent waiting for salvation Yes let me leave this life soundless Noiseless I don't want to be remembered I want to leave Forget me my tent You were my friend all this time You who I told all my secrets You who trust the most How many nights we stayed together I remember no more I can't stand my life I can't stand people anymore You are my lone friend Please keep my secrets Don't cry my tent It's not your fault It's this world fault It's my fault My fault that I was born in this time and place I'm sorry to make you sad Please my tent please forget me There are others like me A lot Others will come And you will hear their stories And they will leave again Our misery will not end I'm sorry for this I know this is not fair I'll leave and you will stay But one day you will leave too So we can meet again My dear tent Traducció: “Sigues fort Tingues esperança Estic amb tu” Em va dir un amic meu Vaig somriure, amagant un riu de tristesa Però havia de somriure Què puc fer, sinó? No necessito que els altres m’acompanyin en el meu dol Assegut sol a la meva tenda, esperant ser salvat Sí, deixa’m tenir aquesta vida Silenciosa Sense soroll No vull ser recordat Vull marxar Oblidar la meva tenda Vas ser amiga meva tot aquest temps Et vaig explicar tots els meus secrets Vas ser en qui més vaig confiar Quantes nits vam estar junts Ja ni ho recordo No puc suportar la meva vida No puc suportar més a la gent Tu ets la meva única amiga Si us plau, guarda’m els secrets No ploris, tenda meva No és culpa teva És culpa del món És culpa meva És culpa meva haver nascut en aquest moment i en aquest lloc Em sap greu entristir-te Si us plau, tenda meva, si us plau: oblida’m N’hi ha de molts més com jo En vindran de nous I sentiràs les seves històries I se n’aniran, també La nostra misèria no acabarà Em sap greu Sé que això no és just Me n’aniré i tu et quedaràs Però un dia tu també marxaràs I ens retrobarem La meva estimada tenda Text i fotografia Clàudia Ferràndiz